EL BATXILLERAT INTERNACIONAL
A l'Institut Jaume Vicens Vives
Vídeo recopilatori
Testimonis
Paula Costa
Promoció (2015-2017)
Vaig néixer a Girona i sempre he estudiat en escoles i instituts gironins, per això es podria dir que per a mi no va ser un canvi tan radical com per molts companys que havien de deixar la ciutat/poble, la família, els amics... tota la seva vida per començar des de 0, sense conèixer a ningú. Però això no és del tot cert.
​
Jo sabia que, si canviava d’institut per anar a fer el BI, hi havia la possibilitat de perdre el contacte amb amics i amigues del meu antic institut encara que visquéssim a la mateixa ciutat. Això va ser el que potser em va tirar més enrere, al principi. Però ara, després de quasi dos anys al Vives, veig com potser un amic que no era íntim s’hi ha convertit i no només això, sinó que he trobat noves amistats amb qui comparteixo milers d’històries i de moments de tot tipus i no me’n penedeixo d’haver fet el canvi. Al contrari, estic en un ambient amb gent que m’entén i comparteix gustos i aficions (encara que no tots) amb mi i que m’ajuda quan és necessari o a qui puc ajudar amb els temes i assignatures que millor se’m donen.
Parlant d’estudis... es podria dir que quan vaig començar el BI, vaig començar a estudiar de veritat.
Al llarg de tot l’ESO, no havia tingut dificultats en estudiar o entendre cap concepte quan l’explicava el professor a la classe, per això no em calia gaire passar-me les tardes tancada i estudiant, al contrari, podia ajudar a companys als qui els costava més i així jo també repassava. Però al començar l’Internacional, tot va canviar.
​
Hi havia moltíssima feina diària: passar apunts, redactar pràctiques, llegir llibres, estudiar pels exàmens, pensar temes per les exploracions i els treballs definitius... i per això no tenia gaire temps lliure. Encara que això va ser principalment al primer trimestre. Un cop vaig agafar el ritme i em vaig organitzar, tot va ser més fàcil i no m’estressava tant. Tot i així, seguia havent-hi feina constant, cada vegada més. El meu consell? No t’estressis ni t’atabalis ni pensis que no tens prou temps per fer tot el que has de fer perquè si fas una mica cada dia, arribaràs al teu objectiu.
​
Encara que és veritat que quasi no parava d’estudiar, vaig aprendre a tenir certes hores de descans cada setmana, ja fossin per veure una pel·lícula o anar a dinar amb algun amic. Perquè diguin el que diguin (que si fem el BI no podem descansar, que ens hem apuntat per treballar...), la meva opinió és que seguim sent adolescents que han de descansar i tenir una vida social mínima, no només dins l’institut.
Sé que potser molt bé no ho he descrit o que hauria d’haver dit només coses bones sobre fer el Batxillerat Internacional, però llavors hagués estat mentida i no seria just per aquells que us plantegéssiu fer-lo no saber què us trobareu.
És un camí difícil i pel qual t’has de mentalitzar, però no deixis de divertir-te i d’aprofitar cada moment lliure que tinguis, que seran pocs.
​
Mireia Planas
Promoció (2015-2017)
Des de que era petita sempre he estat buscant reptes nous a afrontar i m’ha agradat molt aprendre constantment. Per això, des que vaig saber de l’existència del programa Cims&Cellex, vaig tenir clar que ho volia intentar, que era el que tenia ganes de fer i m’esforçaria per entrar-hi. Així ho vaig fer, i tot i que les proves van ser difícils i no vaig sortir amb la millor sensació, sabia que havia fet el que podia i tenia certes esperances d’entrar, que es van incrementar quan em van cridar per l’entrevista. Tot i així, sempre m’havia plantejat que si m’agafaven seria amb plaça a Barcelona (ja que hi vivia al costat) i en el moment que van trucar el meu pare dient que m’havien donat la beca per estudiar el Batxillerat Internacional a GIRONA vaig entrar en estat de “shock”. No obstant això, sabia que era una oportunitat impressionant i que no es repetiria i vaig decidir acceptar-la. Aquella decisió implicava moltes coses i jo ho sabia: deixar el meu institut, anar a viure fora de casa, estar lluny de la meva família i amigues, deixar el meu club de tennis i el club d’escacs... en definitiva, renunciar a la meva vida present per començar completament de zero. Potser del que menys conscient era seria del gran esforç acadèmic que acompanyava el nou repte, ja que mai m’havien costat els estudis ni havien significat un sacrifici per mi. M’intentava conscienciar de que hauria de treballar molt i esforçar-me però per molt que pensava tenir-ho totalment controlat, no va ser fins que vaig comença que en vaig prendre consciencia.
​
Quan va començar el curs vaig arribar amb por, però també amb moltíssima il·lusió, i amb aquesta il·lusió i els avisos que m’havien donat els de 2n de Batxillerat vaig superar el primer trimestre afrontant, sense decepcions, la baixada inevitable de les notes i el canvi de metodologia i d’exigència. Em vaig adaptar molt bé a la ciutat, la residència, la classe... i em sentia molt a gust amb la meva nova vida i els reptes que tenia per davant.
​
Amb els companys de classe m’hi vaig trobar molt a gust des del primer moment valorant el privilegi d’estar rodejada de gent amb ganes d’aprendre i que fan que la classe vagi endavant. També hi he trobat noves i molt bones amistats amb les que he compartit grans moments i amb les que també ens hem fet suport en els moments difícils.
​
Tot això s’ha mantingut durant els dos cursos però, poc a poc, l’allau de feina ha anat augmentant i a vegades costa veure el costat positiu les coses. Els treballs, els exàmens, la feina del dia a dia... les obligacions constants provoquen cansament i estrès i això fa que sovint em costi trobar el temps per fer les coses que m’agraden. S’ha de dir que el Batxillerat és dur, i fer-lo conjuntament amb l’Internacional ho és més, però que amb esforç, constància i sacrifici s’acaba aconseguint i val molt la pena per aquelles persones a les que els agraden els reptes i estan disposades a aprendre i a madurar.
​
Al final, el que m’acaba fent anar endavant és que tinc clars els meus objectius i, tot i el sacrifici que comporten, sé que d’aquí un any quan miri enrere estaré orgullosa de la decisió que vaig prendre i tots els esforços invertits en aquesta experiència que m’ha fet canviar i m’ha aportat molts valors i vivències que no hauria aconseguit de cap altra manera.
​
Sara Bossa
Promoció (2014-2016)
Uns mesos després d’haver acabat el BI puc dir que ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Sí, estic contentíssima d’haver-lo acabat però no canviaria aquests dos anys per res del món.
Vaig començar a fer el BI de manera accidental: “per provar-ho no passarà res, a més, les probabilitats que t’agafin són molt baixes” em deia jo mateixa, però per algun motiu vaig fer unes bones proves (o almenys no tan dolentes com les de la majoria de candidats) i una entrevista decent que va fer que em donessin una de les beques CIMs Cellex per fer el Batxillerat Internacional a Girona (perquè tot i ser de Barcelona, si una cosa tenia clara era que l’escola privada i les seves mil normes no estaven fetes per mi).
Així doncs, com qui no vol la cosa, un dia estava a la biblioteca del Vives escoltant per primera vegada què era “allò del BI” i envoltada dels que serien els meus nous companys. Aquests van ser els meus inicis…
Tenint en compte que han estat dos anys de la meva vida molt intensos (i que si en fes un resum seria tan llarg com el llibre de mates), destacaré alguns moments que per mi han estat importants i destacables:
-
La primera pràctica de química: recordo passar 5 o 6 hores redactant la pràctica (i a sobre en castellà) perquè després me la retornessin tota de color vermell, i és que a més de no saber com havia de ser la pràctica, fer-la en castellà ho va complicar més. En aquell moment potser feia ràbia però ara que estic a la universitat, després de totes les pràctiques que vam haver de fer, es pot dir que en soc la reina.
-
El primer suspès: després de suspendre els exàmens de filosofia i TdC del primer trimestre (però acabar aprovant les assignatures pels pèls), va i el segon trimestre trec un 2,5 a l’examen de TdC, que em fa treure un 4 a l’assignatura (que surt ben marcat al butlletí de notes). I és clar, no passa res per una mala nota (ara en soc ben conscient) però acostumada com estava a treure bones notes, en aquell moment em va caure el món a sobre. Però al cap i a la fi, em va permetre començar a intuir que el BI no seria fàcil.
-
Les llargues procrastinacions: ja fossin a El Cul del Món, a la Catedral, al passadís de la residència, a una habitació, prenent un granissat… la procrastinació va ser un dels punts més forts del BI (això sí, cal procrastinar amb mesura).
-
Els treballs (i el febrer de segon): una de les parts més dures de tot el batxillerat van ser les entregues dels treballs (que com a bons procrastinadors que érem, amb molta antelació no els fèiem) però per mi va ser també una de les millors parts, perquè quan et veus el dia de Nadal dedicant 3 hores a fer un treball de mates (perquè s’ha d’entregar però també perquè t’agrada i el temps se’t passa volant), t’adones que no t’has equivocat tant en fer el BI.
-
Els temuts exàmens del BI: una de les millors parts del BI. Acostumats com estàvem a tenir treballs de tota mena i exàmens pel quals no hi havia temps d’estudiar perquè a més teníem un mínim de 6 hores de classe al dia, el fet de fer un examen al dia (per molt que siguin els exàmens de BI, que fàcils no eren) però sense haver d’anar a classe, és molt més relaxat.
Ara, que ja he acabat el BI i m’ho miro amb perspectiva, sé que d’aquells dos anys canviaria poques coses, ja que sé que sense l’esforç i patiment extra que m’ha suposat, no hauria après ni la meitat de coneixements que he obtingut. A part de coneixements acadèmics (que crec que al final han acabat sent secundaris), he après moltes metodologies de treball (gràcies als diferents treballs que hem fet, a les pràctiques, a l’estada d’estiu...) i he conegut a gent fantàstica i molt intel·ligent, amb qui he pogut compartir coneixement o dedicar llargues hores a debatre un tema de qualsevol àmbit. També he crescut personalment i he madurat molt, ja que he après a valdre’m per mi mateixa, a deduir com fer la feina que no quedava clara, a organitzar el meu temps per poder fer tota la feina (i a més dormir una mica)... Ara que a la Universitat em puc comparar amb companys que no han passat per aquesta experiència veig que, tot i que en alguns moments vaig pensar que el BI era inútil i que no l’hauria d’haver fet, ha valgut la pena.
Júlia Cabrera
Promoció (2015-2017)
Vaig començar el curs de primer de Batxillerat Internacional poc decidida i sense massa esma: m’havien dit que em baixarien les notes encara que treballés moltíssim, m’havien dit que tindria molta feina i que hi havia molta gent que no l’atrapava, m’havien dit que perdria temps pels amics, per sortir, per passar-m’ho bé, m’havien dit que no valia la pena tant d’esforç perquè després no es vegi reflectit en les notes. Però també m’havien dit que aprendria moltíssim, que aniria molt preparada per la universitat i que estaria en una classe selecta amb un molt bon ambient d’estudi.
Però el temps m’ha fet veure que no hauria d’haver escoltat res d’això perquè un no es fa la idea del que és el BI fins que hi és i es troba sota les seves condicions. Ara, a segon de Batxillerat Internacional la meva opinió sobre aquest no és gens semblant a la que tenia quan vaig començar, i perquè us feu una idea de com he canviat radicalment d’opinió us explicaré la meva experiència:
Per començar, he de dir que recordo el primer de batxillerat com el pitjor any de la meva vida. Moltes coses de les que m’havien dit es van complir: poc a poc, anava veient que el contacte amb les amigues no podia ser tant freqüent com en l’any anterior, que tenia poc temps per dedicar-me a i mateixa, que tenia poc temps per dedicar a les coses que m’agradava fer quan tenia temps lliure. Però no va ser això el que va fer que m’ho passés tant malament a primer, sino que vaig ser jo mateixa. He anat aprenent que la autoexigència s’ha de regular quan s’entra al BI, perquè la majoria d’alumnes que el fan estan acostumats a no treballar massa i treure bones notes sense esforç. Llavors, quan entres al BI no pot mantenir el grau d’autoexigència anterior perquè et perjudiques a tu mateix. És veritat que per culpa de la feina que tenia vaig arribar a enyorar l’avorriment, vaig enyorar el tenir temps per NO FER RES, però si m’ho hagués pres en calma des del principi, no hauria arribat a un estat de tant cansament que ja no suportava ni els amics de la classe ni els de fora, no volia veure a ningú.
I així va anar passant primer de Batxillerat. til·la rere til·la, tarda de plors rere tarda de plors. Però finalment va arribar l’esperat estiu. Un estiu que seria clau en la meva experiència del BI. Vaig descansar molt perquè ho necessitava, em vaig relaxar, vaig parar de pensar en la feina que tenia durant dues o tres setmanes i un cop recuperada d’ànims i esperit vaig poder començar a treballar i avançar feina per segon. Va ser llavors, amb la calma i pau de l’estiu que em vaig adonar que gaudia fent el treball de mates, de química, el treball de recerca… vaig veure que cada cop m’agradava més aprendre i que això, precisament, m’ho havia donat el BI.
Des d’aquell moment no veig el BI simplement com un “Batxillerat més difícil” sinó que crec que és també un sistema educatiu que t’impulsa a tenir curiositat per tot, a poder extreure preguntes filosòfiques d’on ningú n’hi pot veure o a treure una pregunta d’investigació de biologia a partir de qualsevol tipus de menjar. Crec que m’ha canviat com a persona, m’ha fet madurar. A més a més, he fet amistats entranyables perquè el patiment en grup uneix i perquè ara tots sabem què vol dir passar pel BI.
Ara m’alegro moltíssim d’haver fet cas a tots aquells qui em van encoratjar a fer-lo i a no haver seguit el consell d’aquells qui m’havien dit falsedats sobre el BI. Realment, ningú et pot explicar què serà el BI perquè cadascú en té la seva opinió segons com l’ha experimentat i si algú vol saber què és s’haurà d’aventurar.
Victoria Vyboishchikova
Promoció (2015-2017)
Jo vaig descobrir de l’existència del BI a través d’una amiga que el cursava a Estats Units i el meu pare que treballava amb un dels professors que venia d’ajuda de la universitat. Aquestes dos persones em van explicar més o menys de què es tractava, i tot i que jo no estava del tot segura que volia fer-lo els meus pares em van dir que em presentés a les proves i que després tindria tota la llibertat per triar si fer-lo o no. A les proves em vaig sentir una mica inútil, perquè realment moltes coses no em sortien, però després vaig veure que passava més o menys el mateix a tothom i em vaig tranquil·litzar. 1r va ser un curs dur, perquè era un canvi molt brutal després de fer 4t d’ESO, però durant l’any m’hi vaig acostumar. Els resultats em van frustrar molt i vaig estar pensant durant molt de temps de deixar-lo però vaig decidir continuar lluitant perquè al cap i a la fi jo si començo una cosa la vull acabar, encara que el resultat no sigui el desitjat. Aquest any a 2n ja estic acostumada a la continuïtat de feina, i n’hi ha molta més, però ja no pots comparar amb 4t perquè això ja queda en un altre món, i compares amb 1r, per tant moralment és més fàcil acceptar-ho i has torbat les tècniques adients per estudiar, fer treballs, fer deures, i intentar dormir al menys 4 horetes.
​
En conclusió, tot i que aquests dos anys he perdut la meva persona que m’agrada ser, crec que és una experiència que ensenya molt no només en qüestions de temari o autonomia al treball, però també, i crec que és lo més important, ensenya a veure quines són les prioritats realment més importants, a estar més obert a nous coneixements, a saber veure la importància de les coses que no t’agraden i combinar tant la vida com estudis i treure lo positiu de cada cosa. Això sí, hi ha èpoques que no pots més, literalment et sents mort, però aprens a entendre que aquesta època també acabarà i que després de la pluja surt el sol!
Carla Alcántara
Promoció (2020-2022)
Jo començava, ja fa gairebé dos anys, el BI sense saber ben bé on m’estava posant. Durant l’estiu previ a 1r vaig estar buscant informació sobre què era exactament això del batxillerat internacional, però sense gaire èxit. Tot i això, emprenia aquesta aventura entusiasmada. Sempre he sentit especial atracció per les ciències, però durant primària i secundària l’escola no era pas cap repte per a mi. És per això que vaig decidir provar d’entrar a un batxillerat que havia d’aportar-me aquest al·licient que fins ara no havia trobat. I va funcionar.
​
Gairebé tota la vida he viscut a la zona de Lleida, així que els dos anys que m’esperaven suposaven un gran canvi per a mi. Al principi em va costar una mica acostumar-me a viure lluny de casa, amb gent que acabava de conèixer i amb menys privacitat de la que havia tingut mai. Però aviat tot això va deixar de ser un problema. Vaig decidir afrontar la nova situació com una experiència enriquidora per a mi. Els primers mesos de primer van ser com un tanteig. M’havien advertit que les meves notes baixarien força, però que a poc a poc això aniria canviant a mesura que agafés el ritme. Efectivament, això va ser així. Al butlletí ja no vaig veure els excel·lents als quals estava acostumada, però, d’altra banda, no em vaig desanimar ni una mica. Havia trobat a moltes persones semblants a mi i en la mateixa situació, i aquesta era motivació suficient per tirar endavant.
​
Després d’haver viscut gairebé dos anys sota la influència del BI puc afirmar que, almenys per a mi, la gent que he trobat pel camí és el que m’enduc amb més afecte. Des del curs zero, amb les converses incòmodes al pati, vam anar evolucionant fins a agafar-nos més confiança. La quantitat d’experiències viscudes amb tots ells no es pot descriure fins que es viu, i estic segura que si ara em preguntessin si em penedeixo d’haver triat aquest batxillerat, diria que no.
​
Penso que també és just parlar de ‘l’altra cara’ d’aquest batxillerat. Són dos cursos molt intensos, on s’ha de treballar de manera constant per anar bé. Jo, personalment, soc molt organitzada, i això m’ha permès estalviar-me alguns períodes d’estrès brutal. Tot i això, he hagut d'aprendre a optimitzar el temps, a ser més productiva en les meves tasques. Però el que penso que no puc oblidar és la necessitat de trobar temps personal, no oblidar-se de qui sou realment.
​
D’aquesta manera, puc dir que el BI m’ha aportat moltes moltes coses: aprenentatge, creixement personal, perspectiva de futur, saber conviure amb l'estrès, relacions interpersonals significatives, centenes d’experiències inoblidables…
Carlota Esclassans
Promoció (2020-2022)
Jo vaig fer les proves d’accés al programa Cims-Cellex desde casa i en format online, ja que just havia començat el confinament per la primera onada de Covid-19. Potser això va fer que em posés menys nerviosa de cara als exàmens i l’entrevista, i per això estic avui aquí, havent deixat enrere l’horitzó del segon curs de Batxillerat Internacional.
​
Per culpa de la pandèmia no vaig poder fer els últims mesos de classe amb els antics companys ni pràcticament acomiadar-me’n. Hi tenia molt bona relació i una de les majors pors que tenia de cara a començar el curs i marxar a viure a Girona era perdre les amistats que m’havien acompanyat gairebé tota la vida. De seguida vaig veure, però, que quan tornava al meu poble els caps de setmana i veia els meus amics, l’amistat no s’havia refredat ni una mica.
​
A més, vaig començar a agafar molta confiança als nous companys rapidíssim, probablement perquè passava literalment tot el dia amb ells. La vida a l’alberg era divertidíssima i al principi costava trobar moments per concentrar-se completament en els estudis. Acostumar-me al gran volum de feina que tenim per fer cada dia em va costar una mica, i per això van baixar les notes el primer trimestre, però un cop vaig agafar el ritme ja es van estabilitzar.
​
Tot i les possibles i freqüents distraccions, viure amb els amics i companys de classe també permet compartir idees, mètodes d’estudi, oferir i demanar ajuda, etc. amb molta facilitat. Durant aquests mesos tan i tan intensos he pogut explorar molts mètodes d’estudi i descobrir quins són els que em van millor per a cada assignatura (per matemàtiques cal practicar molts exercicis, per biologia és molt important tenir resums, per història va molt bé fer-se esquemes, etc.) i si a cada moment prefereixo estudiar amb algú o individualment.
​
Com que a l’alberg estem en habitacions compartides, a vegades trobo a faltar una mica de privacitat i tenir temps per a mi sola, que l’he trobat sortint a passejar per Girona - aprofitant per conèixer i enamorar-me de la ciutat -, sortint a córrer pels afores o anant a estudiar a la biblioteca de la Universitat de Girona, a uns 10 minuts a peu de l’alberg. Marxar a viure a Girona m'ha permès conèixer-me molt més a mi mateixa i aprendre a trobar un equilibri entre la vida social, acadèmica, etc.
​
En general, crec que m’enduré molt bons records - i amistats - d’aquests dos anys de BI, en què he après moltes més coses de les que hagués pogut imaginar, tant a nivell acadèmic com a nivell personal.
​
​